" Però, al mateix temps, la Vierna era ben concient que aquell petit cos que s'estava formant no era altra cosa que una d'aquestes túniques de pell, de terra d'oblit, que el diable modela per tal d'empresonar els mateixos àngels de Déu que un dia va sostreure de la glòria. En definitiva, aquell ésser minúscul era carn del no-res que, més tard o més d'hora, al no-res hauria de tornar. "
© " Terra d'oblit. "
Antoni Dalmau
© " Terra d'oblit. "
Antoni Dalmau
